Content
Per dissenyar preguntes de vertader i fals és important tenir en compte certs lineamientos:
- Fer preguntes que siguin definitivament falses o definitivament certes, no aquelles que podrien ser veritables o falses depenent de el cas.
- Les oracions han de ser curtes.
- Les oracions han de ser concises, és a dir que han d'evitar qualsevol contingut accessori.
- Les oracions falses no han de diferenciar-se de les veritables per la seva longitud ni estil.
- A cada pregunta s'ha d'avaluar una sola idea, concepte o dada.
- Els termes absoluts (sempre, mai, tots) només es faran servir en els casos necessaris.
- Les oracions no han de ser copiades textualment dels llibres de textos.
- Les oracions sempre han de ser positives.
Un dels problemes amb les preguntes de vertader i fals és que hi ha un percentatge d'èxit de el 50% només amb elegir el atzar, Per tant no és molt útil per fer avaluacions objectives de tercers, però sí per fer acte avaluacions. És a dir que, durant el procés d'aprenentatge, els estudiants poden utilitzar preguntes de vertader o fals per a comprovar el seu coneixement i marcar especialment aquelles que no poden respondre, per enfortir l'estudi.
Quan aquest tipus de preguntes són utilitzades en el procés d'estudi, és útil que a la llista de respostes correctes s'inclogui una explicació o correcció de les respostes falses.
Les preguntes de vertader o fals solen utilitzar-se en comprensió de text, Tant textos en espanyol com en idiomes estrangers.
Exemples de preguntes de vertader o fals
Biologia
- Hi animals autòtrofs.
- Els líquens són la unió simbiòtica d'un fong i una alga.
- Les aranyes són insectes.
- La flor és un òrgan reproductor de les plantes.
- El koala és un ós.
Comprensió de textos
Un diàleg entre Sherlock Holmes i John Watson, extret de "El signe dels quatre", d'Arthur Conan Doyle
"-Li he sentit dir que és molt difícil que un home faci servir un objecte cada dia sense deixar-hi l'empremta de la seva personalitat, de manera que un observador expert pot llegir-la. Doncs bé, aquí tinc un rellotge que ha arribat al meu poder fa poc temps. Tindria l'amabilitat de donar-me la seva opinió sobre el caràcter i els costums del seu antic propietari?
Li vaig lliurar el rellotge amb un lleuger sentiment intern de alegria, ja que, al meu entendre, la prova era impossible de superar i amb ella em proposava donar-li una lliçó davant el to una mica dogmàtic que adoptava de tant en tant. Holmes va sospesar el rellotge a la mà, va observar atentament l'esfera, va obrir la tapa posterior i va examinar l'engranatge, primer a simple vista i després amb ajuda d'una potent lupa. No vaig poder evitar somriure a l'veure la seva expressió abatuda quan, per fi, va tancar la tapa i m'ho va tornar.
-Amb prou feines hi ha cap dada -va dir-. Aquest rellotge l'han netejat fa poc, la qual cosa em priva dels indicis més suggerents.
-Té raó --respondí--. El van netejar abans de enviar-me'l. En el meu fur intern, vaig acusar al meu company d'esgrimir una excusa d'allò més fluixa i impotent per justificar el seu fracàs. Quines dades havia esperat trobar tot i que el rellotge no hagués estat net?
-Però encara que no sigui satisfactòria, la meva investigació no ha estat de el tot estèril -va comentar, dirigint cap al sostre la mirada dels seus ulls somiadors i inexpresivos-. Llevat que vostè em corregeixi, jo diria que el rellotge va pertànyer al seu germà gran, que al seu torn ho va heretar del seu pare.
-Suposo que això ho ha deduït de les inicials H.W. gravades a el dors.
-En efecte. La W suggereix el seu cognom. La data de l'rellotge és de fa gairebé cinquanta anys, i les inicials són tan antigues com el rellotge. Per tant, es va fabricar a la generació anterior. Aquestes joies sol heretar-el fill gran, i és bastant probable que aquest es digui igual que el pare. Si no recordo malament, el seu pare va morir fa molts anys. Per tant, el rellotge ha estat en mans del seu germà gran.
-Fins ara, bé -vaig dir jo-. Alguna cosa més?
-Era un home de costums desordenades ..., molt brut i descuidat. Tenia bones perspectives, però va desaprofitar les oportunitats, va viure algun temps en la pobresa, amb breus intervals ocasionals de prosperitat, i finalment es va donar a la beguda i va morir. Això és tot el que puc treure. (...)
-Com diables va esbrinar tot això? Perquè ha encertat de ple en tots els detalls.
-Em vaig limitar a dir el que semblava més probable (...) Per exemple, vaig començar afirmant que el seu germà era descuidat. Si es fixa en la part inferior de la tapa de l'rellotge, veurà que no només té un parell de bonys, sinó que a més està ratllat i esgarrapat per tot arreu, a causa del costum de ficar en el mateix butxaca altres objectes durs, com monedes o claus. Com veu, no és cap proesa suposar que un home que tracta tan a la lleugera un rellotge de cinquanta guinees ha de ser descuidat. Tampoc és tan desgavellat deduir que un home que hereta un article tan valuós ha d'estar ben proveït en altres aspectes. És costum dels prestadors anglesos, quan algú s'obstina un rellotge, gravar el nombre de la papereta amb una agulla a l'interior de la tapa. És més còmode que posar una etiqueta i no hi ha perill que el nombre es perdi o es traspapele. I la meva lupa ha descobert ni més ni menys que quatre d'aquests números a l'interior de la tapa de l'rellotge. Deducció: el seu germà passava dificultats econòmiques amb freqüència. Deducció secundària: de tant en tant travessava períodes de prosperitat, perquè en cas contrari no hauria pogut exercir la peça. Finalment, li prego que miri la xapa interior, on hi ha el forat per donar corda. Fixeu-vos en que hi ha milers de ratlles al voltant de l'forat, causades a l'relliscar la clau de la corda.Creu que la clau d'un home sobri deixaria totes aquestes marques? No obstant això, mai falten en el rellotge d'un borratxo. Li donava corda a la nit i va deixar la marca de la seva mà tremolosa. "
- El propietari anterior de l'rellotge era el germà gran de John Watson.
- El rellotge havia estat entestat a l'almenys quatre vegades.
- Les marques a la tapa indicaven que l'amo anterior bevia alcohol en excés.
química
- CO2 és diòxid de carboni.
- O3 és oxigen.
- NaCl és clorur de sodi.
- Fe2O3 és òxid de ferro
- Mg2O és òxid de magnesi
Geografia
- La capital de Corea del Nord és Seül.
- Colòmbia limita amb l'Equador, Surinam, Bolívia i Perú.
- Egipte es troba a al Nord-est d'Àfrica.
Ortografia i gramàtica
- Totes les paraules agudes porten accent.
- Les paraules greus estan accentuades en l'última síl·laba.
- Totes les paraules esdrúixoles porten accent.
- El nucli de l'subjecte pot no aparèixer en la frase.
Totes les respostes
- Fals: tots els animals són heteròtrofs.
- Veritable.
- Fals: els insectes pertanyen a l'subfílum d'artròpodes Hexapoda, mentre que les aranyes pertanyen als cheliceratos. Una de les diferències principals és la quantitat de potes (vuit en les aranyes, sis a els insectes).
- Veritable.
- Fals: una de les diferències principals entre els coales i els óssos és que els primers són marsupials.
- Veritable.
- Veritable.
- Fals: les marques al voltant de la corda indicaven una mà tremolosa, probablement causada per l'alcohol.
- Veritable.
- Fals. O3 és ozó. Oxigen és O2
- veritable
- veritable
- Fals. Òxid de magnesi és MgO
- Fals: Seül és la capital de Corea de Sud. La capital de Corea del Nord és Pyongyang.
- Fals: Colòmbia limita amb Equador, Perú, Brasil, Veneçuela i Panamà.
- veritable
- Fals: només porten accent les paraules agudes que acaben en n, s o vocal.
- Fals: les paraules greus estan accentuades en l'anteúltima síl·laba.
- Veritable.
- Veritable, es denomina subjecte tàcit.
