Objectius de l'ONU

Autora: Laura McKinney
Data De La Creació: 7 Abril 2021
Data D’Actualització: 1 Juliol 2024
Anonim
The Expert (Short Comedy Sketch)
Vídeo: The Expert (Short Comedy Sketch)

Content

la Organització de les Nacions Unides (ONU), També coneguda com les Nacions Unides (NNUU), és en l'actualitat la més gran i més important organització internacional al planeta.

Fundada el 24 d'octubre de 1945 a l'acabar la Segona Guerra Mundial, va comptar amb el suport i l'aprovació de 51 països membres, que van subscriure la Carta de les Nacions Unides i es van comprometre a tenir aquesta associació de govern global com facilitador i garant en els processos de diàleg, pau, dret internacional, drets humans i altres assumptes de caràcter universal.

En l'actualitat posseeix 193 països membres i sis llengües oficials, així com un secretari general que compleix les funcions de representant i conductor, càrrec ocupat des de 2007 pel sud-coreà Ban Ki-moon. La seva seu es troba a Nova York, als Estats Units, i la seva segona seu a Ginebra, Suïssa.

Pot servir-te: Exemples d'Organismes Internacionals


Òrgans principals de l'ONU

L'Organització de les Nacions Unides compta amb diferents nivells d'organització que permeten la discussió focalitzada en temes i aspectes d'interès internacional, i que mitjançant un sistema de votacions poden decidir la intervenció d'una coalició internacional en alguna regió de l'món en conflicte, el pronunciament conjunt al voltant d'alguna matèria, o pressionar per assolir fites de benestar col·lectiu de cara a un projecte de la glòria.

Aquests òrgans principals són:

  • L'Assemblea General. Òrgan principal de l'Organització que contempla la participació i debat dels 193 països membres, cadascun amb un vot. Està dirigit per un president d'assemblea triat per a cada període de sessions, i en ella es debaten els afers d'importància vital, com el reconeixement de nous membres o els problemes fonamentals de la humanitat.
  • El Consell de Seguretat. Constituït per cinc membres permanents amb poder de veto: Xina, Rússia, Estats Units, França i el Regne Unit, considerats els països més rellevants militarment de el món, i altres deu membres no permanents, la pertinença és per dos anys i són elegits per l'Assemblea General. Aquest òrgan té el deure de vetllar per la pau i regular les accions de Guerra i les relacions internacionals.
  • El Consell Econòmic i Social. En aquest consell hi intervenen 54 països membres, juntament amb representants de sectors acadèmics i empresarials, així com de més de 3000 Organitzacions No Governamentals (ONG), Amb el propòsit d'atendre les discussions mundials vinculades amb les migracions, la fam, la salut, etc.
  • El Consell de Tutela. Aquest òrgan té un paper molt específic, que és vetllar pel correcte maneig dels territoris en fideïcomís, és a dir, posats sota tutela per garantir un desenvolupament que eventualment condueixi a el govern propi o la independència. Està integrat únicament pels cinc membres permanents de Consell de Seguretat: Xina, Rússia, Estats Units, Regne Unit i França.
  • La Cort Internacional de Justícia. Amb seu a l'Haia, és el braç judicial de l'ONU, destinat a atendre les disputes judicials entre els diversos estats, així com a avaluar els casos de crims massa atroços o de molt àmplia àrea d'efecte com per ser jutjats per un tribunal nacional ordinari. Està integrat per 15 magistrats elegits per l'Assemblea General i el Consell de Seguretat per períodes de nou anys.
  • la Secretaria. Aquest és l'òrgan administratiu de l'ONU, que presta serveis als altres òrgans i posseeix gairebé 41.000 funcionaris a nivell mundial, resolent tot tipus de problemes i situacions d'interès per a l'Organització. Està dirigida pel secretari general, elegit per l'Assemblea General per períodes de cinc anys, d'acord amb les recomanacions de el Consell de Seguretat.

Exemples d'objectius de l'ONU

  1. Mantenir la pau i la seguretat entre els països membres. Això implica intervenir en els casos de disputa, oferir tutelatges jurídics en assumptes de matèria internacional i servir d'organisme repressor, mitjançant un sistema de vetos i sancions de tipus econòmic i moral, per impedir l'escalada de conflictes que condueixi a la guerra i, pitjor encara, a massacres com les viscudes per la humanitat al segle XX. Molt s'ha criticat l'ONU la seva impotència de cara a intervencions internacionals provinents dels països més poderosos que integren el seu Consell de Seguretat, com va passar amb les invasions Nord-americanes a Líbia i l'Iraq a principis de segle XXI.
  2. Fomentar les relacions d'amistat entre les nacions. Això s'intenta duent a terme plans i projectes d'educació per a la tolerància, per a l'acceptació de l'migrant i de les diferències humanes, la qual cosa la converteix en un ambaixador de bona fe en les disputes entre països. De fet, l'ONU està estretament vinculada amb el comitè olímpic que porta a terme les Olimpíades i té representació cultural i visibilitat en els grans esdeveniments i espectacles humans de la planeta.
  3. Donar suport humanitari als necessitats i combatre la desigualtat extrema. Nombroses són les campanyes de l'ONU que brinden medicaments i assistència mèdica a les poblacions abandonades o marginals, aliments i insums d'emergència a les regions deprimides o arrasades per conflictes bèl·lics o per accidents climàtics.
  4. Vèncer la fam, la pobresa, l'analfabetisme i la desigualtat. Mitjançant plans internacionals de desenvolupament sostenible que promouen l'atenció prioritària de temes urgents en salut, educació, qualitat de vida o altres assumptes no rendibles o d'índole humanitària la desatenció fa de l'món un lloc menys just. Aquests plans solen involucrar una més estreta col·laboració entre els sectors benestants de l'món i els més desfavorits.
  5. Intervenir militarment per protegir poblacions vulnerables. Per a això l'ONU disposa d'una força militar internacional, anomenada "els cascos blaus" a causa de la color del seu uniforme. Aquest exèrcit no respon, en teoria, a les necessitats de cap país específic, sinó que compleix un paper neutral com a observador, mediador i garant de la justícia i la pau en els escenaris crítics en què es vegi forçat a intervenir, com a països sota tirania o guerres civils.
  6. Atendre esdeveniments crítics mundials. Sobretot en matèria de salut (pandèmies, brots incontrolables com el de Ébola a l'Àfrica el 2014), migracions massives (com la crisi dels refugiats sirians arran de la guerra) i altres temes la resolució afecta la comunitat internacional en ple oa sectors civils no emparats per un govern reconegut o una nacionalitat.
  7. Alertar sobre la contaminació i vetllar per un model sostenible. Cada vegada més l'ONU s'interessa pel que fa a el canvi climàtic i els models de desenvolupament ecològic, visibilitzant la necessitat humana de frenar la contaminació i destrucció de l'ecosistema global, així com de planificar un futur de salut, prosperitat i pau a llarg termini i no només en termes immediatistes.

Pot servir-te: Objectius de l'Mercosur



Publicacions Fresques

Oracions amb cometes
Substantius amb B
nexes comparatius