Content
Una narració és la forma en què s'explica una acció, o una sèrie d'accions i esdeveniments. Les narracions poden incloure descripcions dels personatges que realitzen les accions, així com d'objectes o llocs. Les accions i esdeveniments narrats poden ocórrer en un període de temps curt, per exemple, fets que tinguin lloc durant tot just uns minuts.
exemple:
While I was walking mi dog this morning, it saw a cat and started running towards it. La meva dog was on a corretja and the pull took em by surprise so I tripped, fell and hurt mi knee. Fortunately, a neighbor saw the whole thing and stopped mi dog before it went too far.
Mentre estava passejant amb el meu gos aquest matí, va veure un gat i va començar a córrer cap a ell. El meu gos tenia la corretja posada i l'estirada em va prendre per sorpresa, així que em vaig ensopegar, vaig caure i em llastimar el genoll. Per sort, un veí va veure tot el que va passar i va detenir al meu gos abans que s'allunyés massa.
En l'exemple s'utilitza el passat continu (I was walking / estava passejant) per assenyalar una acció que es desenvolupa al llarg de el temps és a dir que encara no havien finalitzat. En contrast, s'utilitza el passat simple per esmentar diverses accions que es van iniciar i van finalitzar: it saw / va veure; I tripped / vaig caure.
En la narració poden utilitzar impressions i opinions personals de l'narrador, quan el mateix està involucrat en la història: fortunately / per sort.
Els esdeveniments narrats poden ocórrer al llarg de molt temps, fins i tot dècades. Un exemple és el començament i final de Cent anys de solitud de Gabriel García Marquez .:
Començament: "...Colonel Aureliano Buenda was to remember that distant afternoon when his father took him to discover ice. At that time Macondo was a village of twenty tova houses, built on the bank of a river of clear water that ren along a bed of Polished stones, which were white and enormous, like prehistoric eggs. The world was so recent that many things lacked names, and in order to INDICATE them it was necessary to point. Every year during the month of March a family of ragged gypsies would set up their tents near the village, and with a great uproar of pipes and kettledrums they would display new inventions. First they Brought the magnet. A heavy gypsy with an Untem beard and sparrow hands, who Introduced himself as Melquades, put on a bold public demonstration of what he himself called the eighth wonder of the learned alchemists of Macedònia.”
"... el coronel Aureliano Buendía havia de recordar aquella tarda remota en què el seu pare el va portar a conèixer el gel. Macondo era llavors un llogaret de vint cases de fang i cañabrava construïdes a la riba d'un riu d'aigües diàfanes que es precipitaven per un llit de pedres polides, blanques i enormes com ous prehistòrics. El món era tan recent, que moltes coses no tenien nom, i per esmentar-calia assenyalar-les amb el dit. Tots els anys, pel mes de març, una família de gitanos desarrapados plantava la seva carpa a prop del llogaret, i amb un gran enrenou de xiulets i timbals donaven a conèixer els nous invents. Primer van portar l'imant. Un gitano corpulent de barba feréstec i mans de pardal, que es va presentar amb el nom de Melquíades, va fer una truculenta demostració pública del que ell mateix anomenava la vuitena meravella dels savis alquimistes de Macedònia. "
A prop de la fin: "Aureliano, had never been more lucid in any act of his life as when he Forgot about his dead ons and the pain of his dead ons and Nailed up the doors and windows again with Fernanda 's crossed boards so es not to be disturbed by any Temptations of the world, for he knew then that his fate was written in Melquíades 'parchments.”
"Aureliano no havia estat més lúcid en cap acte de la seva vida que quan va oblidar seus morts i el dolor de les seves morts, i va tornar a clavar les portes i les finestres amb les creuetes de Fernanda per no deixar-se pertorbar per cap temptació de el món, perquè llavors sabia que en els pergamins de Melquíades estava escrit el seu destí. "
En l'exemple es pot observar que es narren fets de la infància de l'protagonista, tota la seva vida i la de la seva família, fins a arribar a l'adultesa i la mort.
L'exemple de Cent anys de solitud és d'una novel·la de gran extensió. No obstant això, també poden narrar esdeveniments molt distanciats en el temps sense que el text sigui llarg. exemple:
La meva parents met when they were children and lived in a small town called Beverley. They were not very good friends es children but when they Grew up they fell in love. They got married in their twenties, and had their first child, my older brother, three years after their marriage. In their Forties they decided to move to London, which was a big change for the whole family, including us, their four children. Now that they have retired, they when back to Beverley and are very happy there.
Els meus pares es van conèixer quan eren nens i vivien en un petit poble anomenat Beverley. No eren molt amics quan eren nens, però quan van créixer es van enamorar. Es van casar quan havien passat els vint anys i van tenir el seu primer fill, el meu germà gran, tres anys després del casament. Després de fer els quaranta anys van decidir mudar-se a Londres, el que va ser un gran canvi per a tota la família, incloent nosaltres, els seus quatre fills. Ara que s'han jubilat, van tornar a Beverley i són molt feliços allà.
Les narracions poden seguir l'ordre cronològic dels fets, és a dir, narrar primer el que va passar en un començament i després el que va passar a continuació.
The suspect says he left his office at six p.m., had a cup of coffee with friends, went to the gym until eight p.m. and had dinner at a restaurant with his girlfriend until tingues p.m.
El sospitós diu que va deixar la seva oficina a les sis de la tarda, va prendre un cafè amb amics, va anar a al gimnàs fins a les vuit del vespre i va sopar en un restaurant amb la seva nòvia fins a les deu de la nit.
O bé poden narrar els fets en un ordre diferent a què van ocórrer.
I had lunch with my mother yesterday. We chose a little restaurant by the river; the place was nice and the food was good, but I could not enjoy it. Earlier that day I had gone for a run in the park, I was distracted and twisted mi ankle. It hurt tot el dia and I was worried I might need to see a doctor. Fortunately, it does not hurt anymore. I think I was distracted when I was running because I had not slept very well the previous night.
Vaig dinar amb la meva mare ahir. Triem un petit restaurant al costat de riu; el lloc era agradable i el menjar era bona, però no vaig poder gaudir-lo. Més d'hora aquest dia havia anat a córrer a el parc, estava distret i em vaig torçar el turmell. Em va doldre durant tot el dia i estava preocupat perquè potser hauria de veure un metge. Afortunadament ja no em fa mal. Crec que estava distret perquè no havia dormit bé la nit anterior.
En l'exemple es narra primer alguna cosa ocorregut ahir, després alguna cosa ocorregut ahir més d'hora i després l'estat actual (it does not hurt anymore / ja no em fa mal). A la fin es narra cosa que va passar abans de tots els fets narrats, i que va poder haver estat la causa. És a dir que en aquesta narració no segueix un ordre cronològic sinó un ordre lògic.
En l'exemple s'observa l'ús de l'passat perfecte per referir a un acció que va ocórrer amb anterioritat del que s'estava explicant: I had gone for a run / havia anat a córrer. I had not slept very well / no havia dormit molt bé.
Estructura de narració
Tot i que les narracions poden tenir moltes estructures diferents i organitzar la informació de formes variables, tradicionalment s'estructuren en introducció, desenvolupament i tancament.
Introducció
Martha and Kelly are two bright girls who have been friends for as long as they can remember. Their families were neighbors and the girls started playing together ve ni before they learned to speak.
Martha i Kelly són dues noies intel·ligents que són amigues des que tenen memòria. Les seves famílies eren veïnes i les noies van començar a jugar juntes abans d'aprendre a parlar.
desenvolupament
Although they were very close to each other, they lost touch when they both went to the university in different parts of the country. A few years later they met by chance at a coffee shop in downtown London. They recognized each other instantly and after a few minutes it seemed that they had never been apart. They discovered that they had followed similar paths and were both thinking about starting their own business, but did not have enough capital to do it alone. As they kept on meeting frequently, they realized that their dreams would come true if they started a business together.
Encara que eren molt properes, van perdre contacte quan totes dues es van anar a estudiar a diferents parts de país. Uns anys després es van trobar per casualitat en un cafè de centre de Londres. Es van reconèixer immediatament i després d'uns minuts semblava que mai s'havien separat. Van descobrir que havien seguit camins similars i que totes dues estaven pensant en iniciar un negoci, però que no tenien capital suficient per fer-ho soles. Com van seguir veient-se amb freqüència, es van adonar que els seus somnis es farien realitat si iniciaven un negoci juntes.
tancament
After a lot of hard work, their business is flourishing. Martha and Kelly found out that good friends can also become good business partners.
Després de molta feina dur, el seu negoci està florint. Martha i Kelly van descobrir que les bones amigues també poden convertir-se en bons socis.
Andrea és professora d'idioma, i en el seu compte de instagram ofereix classes particulars per videotrucada perquè aprenguis a parlar anglès.
