Content
undialecte és una variant o modalitat regional que adquireix una llengua que és parlada en àrees geogràfiques extenses, sense que es vegi afectada la unitat de sistema. Així considerats, els dialectes són varietats de llengua diatòpiques. Per exemple: andalús.
En la parla corrent, la paraula dialecte sovint fa referència a una llengua parlada i compresa per una minoria, o bé a una llengua autòctona, no escrita, sense prestigi sociocultural.
La parla de Marsella, per exemple, és una variant de l'francès ben diferent de la de París i no per això és millor ni pitjor. No obstant això, a l'francès marsellès l'hi sol considerar un dialecte, no així a la variant parisenca, sovint considerada el francès estàndard.
Altres lingüistes han definit la paraula dialecte com la modalitat de llengua usada per un grup de parlants més petit que el que parla la considerada llengua principal, o com aquella estructura lingüística simultània a una altra que no arriba a la categoria de llengua.
Veure més:
- varietats dialectals
- localismes
Exemples de dialectes
Aquí es donen una sèrie d'exemples de dialectes que van derivar d'altres llengües:
- Aragonès (Espanyol)
- rioplatense (Espanyol)
- Andalús (Espanyol)
- extremeny (Espanyol)
- piemontès (Italià)
- Murcià (Espanyol)
- Fukianés (Xinès)
- De Lima (Espanyol)
- taiwanès (Xinès)
- mandarín (Xinès)
- Toscano (Italià)
- Alemannisch (Alemany)
- bayrisch (Alemany)
- Schwäbisch (Alemany)
- Schwizerdütsch (Alemany)
- Sächsisch (Alemany)
- Flamenc (Neerlandès)
- cajún (Francès)
- jònic (Grec)
- Scouse (Anglès britànic)
Característiques dels dialectes
- Un dialecte no ha d'exhibir tanta diferenciació com per ser considerat una llengua diferent d'aquella de la qual deriva, al menys en el estructural.
- El dialecte exerceix més bé el paper d'element multicultural, que sorgeix de les interaccions entre grups ètnics que es vinculen entre si i, lògicament, necessiten comunicar-se.
- Segurament tots els idiomes van tenir el seu origen en l'entrecreuament de diferents dialectes.La supervivència va poder haver estat fruit de l'atzar, així com també de la massivitat o de la conveniència pràctica. Els idiomes van perdre la condició de dialectes a l'ésser adoptats com a llenguatges 'oficials' i passar a tenir una important tradició escrita i una gramàtica concreta que ho reglamenta.
- La denominació de "dialecte" és utilitzada en alguns casos amb certa càrrega pejorativa, com es va indicar en el cas de l'marsellès. Això passa de vegades amb estructures de comunicació precolonials, que des de la mirada d'el colonitzador són reduïdes a dialectes, tot i que potser funcionessin en el seu moment com a idiomes formals.
