Content
elselements químics són substàncies que per cap procediment poden reduir-se o descompondre en altres substàncies més senzilles. Per aquesta raó, es pot dir que un element és tota matèria conformada per àtoms d'una mateixa i única classe.
La primera definició de element químic va ser introduïda per Lavoisier al Traité élémentaire de Chimie, En 1789. Allà pel segle XVIII, Lavoisier va subdividir a les substàncies simples en quatre grups:
- Elements dels cossos;
- Substàncies no metàl·liques oxidables i acidificables;
- Substàncies metàl·liques oxidables i acidificables, i ...
- Substàncies salidificables térreas.
Taula periòdica dels Elements
avui es coneixen 119 elements químics, Que es divideixen en un total de 18 grups i 7 períodes. Tots aquests elements es reuneixen en un esquema gràfic conegut com Taula Periòdica dels Elements, que va ser originalment creada pel químic rus Dimitri Mendeleiev en 1869.
els principals grups que es poden trobar en aquesta taula són els metalls alcalins, els metalls alcalinoterris, metalls de transició (que és el grup més nombrós), els metalls de post-transició, els metal·loides, els no metalls (Se situen aquí elements fonamentals per a la vida, com l'oxigen i el nitrogen), els halògens, els gasos nobles, I finalment, hi ha dos grups d'elements bastant particulars, els lantànids i els actínids, als que de vegades se'ls diu genèricament com a terres rares (encara que alguns són relativament abundants).
Molts d'aquests elements tenen isòtops radioactius. Els elements químics tenen propietats característiques com el punt de ebullició i el de fusió, L'electronegativitat, la densitat i el radi iònic, entre d'altres. Aquestes característiques són importants perquè permeten predir el seu comportament, reactivitat, etc.
Característiques i dades
Cada element químic apareix caracteritzat per diversos components. En primer lloc, ressalta en gran la seva símbol universal, que consta d'una o dues lletres (per convenció, si són dues les lletres, la primera s'escriu en majúscula i la següent en minúscula).
A dalt i a l'esquerra apareix en tipografia petita la sevanombre atòmic, Que és el que assenyala la quantitat de protons que té aquest element. Després apareix el nom complet de l'element i sota d'aquest un nombre que indica la massa atòmica en grams per mol.
Els diferents elements presenten volums atòmics variables, i a mesura que augmenta el nombre de protons de l'nucli, més gran és l'atracció que aquest exerceix sobre els electrons, de manera que el volum tendeix a disminuir. Quan el volum atòmic és petit, els electrons de el nivell més extern del núvol estan molt atrets pel nucli, de manera que no es cedeixen amb facilitat. El contrari succeeix amb els elements de volums atòmics elevats: cedeixen els seus electrons externs fàcilment.
Exemples d'elements químics
element químic | símbol |
actini | Ac |
alumini | A l' |
americi | am |
antimoni | Sb |
argó | Ar |
arsènic | as |
astato | At |
sofre | S |
bari | Ba |
beril·li | Be |
berkeli | Bk |
bismut | bi |
bohri | Bh |
bor | B |
brom | br |
cadmi | cd |
calci | Ca |
californi | Cf |
carboni | C |
Cerio | Ce |
cesi | Cs |
clor | Cl |
cobalt | Co |
coure | Cu |
crom | cr |
Curio | cm |
darmstadti | ds |
disprosi | dy |
Dubni | db |
einsteni | és |
erbi | er |
escandi | sc |
estany | Sn |
estronci | Sr |
europi | Eu |
Fermi | fm |
fluor | F |
fòsfor | P |
franci | fr |
gadolini | gd |
gal·li | Ga |
Germani | Ge |
hafni | Hf |
hassi | hs |
heli | he |
hidrogen | H |
ferro | fe |
holmi | Ho |
indi | in |
iode | I |
iridi | anar |
iterbi | Yb |
itri | I |
Krypton | kr |
lantani | la |
laurenci | Lr |
liti | Li |
luteci | Lu |
magnesi | mg |
manganès | Mn |
Meitneri | Mt |
mendelevi | Md |
mercuri | Hg |
molibdè | Mo |
neodimi | Nd |
neó | Ne |
neptuni | np |
niobi | nb |
níquel | ni |
nitrogen | N |
nobeli | no |
or | au |
osmi | us |
oxigen | O |
pal·ladi | pd |
plata | ag |
Platí | Pt |
plom | pb |
plutoni | pu |
poloni | Po |
potassi | K |
praseodimi | Pr |
promecio | pm |
protactinio | Pa |
ràdio | ra |
radó | Rn |
reni | Re |
rodi | rh |
rubidi | rb |
ruteni | Ru |
rutherfordi | Rf |
samari | Sm |
seaborgi | Sg |
seleni | es |
sílice | si |
Sodi | na |
talio | Tl |
tàntal | ta |
tecneci | Tc |
tel·lur | et |
terbi | Tb |
titani | tu |
tori | th |
Tulio | tm |
Ununbio | Uub |
ununhexi | Uuh |
Ununio | uuu |
Ununocti | Uuo |
ununpenti | UUP |
Ununquadio | Uuq |
Ununsepti | Uus |
ununtri | Uut |
urani | O |
vanadi | V |
wolframio | W |
xenó | Xe |
zinc | zn |
zirconi | Zr |
Pot servir-te:
- Exemples de Compostos Químics
- Exemples de Reaccions Químiques
- Exemples de Fenòmens Químics
- Exemples de Metalls i No Metalls