![Endevinalles dia 14](https://i.ytimg.com/vi/q1Oxp3Q82W8/hqdefault.jpg)
Content
les endevinalles són una forma de endevinalla expressades en un enunciat. L'enigma es basa en descriure alguna cosa (per exemple, enumerar característiques) però deixant de banda la característica central que ho faria recognoscible.
Són populars jocs infantils però també entre els adults. Formen part de tot tipus d'històries, des mitològiques (com en la història grega d'Èdip) com en ficcions televisives o cinematogràfiques de misteri o policials (com a Indiana Jones).
En espanyol, habitualment s'utilitza la rima i els jocs de paraules. En aquests últims, la resposta està continguda en l'endevinalla mateixa (veure exemple 7). Alguns autors els distingeixen dels endevinalles per tenir una forma en vers. No obstant això, en el parla col·loquial s'utilitza el terme endevinalla encara que no s'enuncia l'enigma en vers. En els casos en què sí que estan enunciats en vers, poden tenir diverses mètriques, tot i que són freqüents els versos octosíl·labs.
les endevinalles formen part de la tradició oral, és a dir que es transmeten de generació en generació i romanen en la memòria de les comunitats fins i tot si no han estat escrites.
Exemples d'Endevinalles
- Què es troba una vegada en un minut, dues vegades en un moment però cap en cent anys?
- Teix amb traça,
cassó amb acarnissament.
En el diccionari es troba un terme escrit incorrecte. Quin és?
- Rodó, rodó, barril sense fons. Què és?
- Qui, allà al capdamunt,
en les branques mora
i allà amaga, avara,
tot el que roba?
- Què és el que bufa sense boca i vola sense ales?
No és llit
ni és lleó
i desapareix
en qualsevol racó.
- Chiquito com un ratolí,
protegeix la casa com lleó.
- Al mar jo no em mullo,
a les brases no em abrusament,
en l'aire no caic
i em tens als teus braços.
- La nit té un ull,
un ull de plata fina,
i vostè serà molt fluix,
molt fluix si no endevina.
- Una vella amb una dent
que crida a tota la gent.
- Braços amb braços,
Panza amb panxa
Rascant enmig
Es fa la dansa.
- Passa per l'aigua i no es mulla,
passa pel foc i no es crema.
- Cinc germans molt units
Que no es poden mirar.
Quan renyen, encara que vulguis,
No els pots separar.
- Què és el que desapareix quan l'hi nomena?
- I ho és,
I ho és,
I no ho endevines ni en un mes.
- molt petitó
molt petitó
Ell posa fi a l'escrit.
- Els qui ho fan, ho fan silvando.
Els qui ho compren, ho compren plorant.
Qui el fa servir, no sap que el fa servir.
- Capote sobre capot,
capot de fred drap,
aquell que plora per mi
m'està partint a trossos.
- Verd em vaig criar,
ros em van tallar,
dur em van moldre,
blanc em van pastar.
- Què és el que com més gran és menys es veu.
Existeixo quan em guarden,
moro quan em treuen.
- Quin és l'animal que sempre arriba a la fi?
- Amb la meva cara vermella,
amb el meu ull negre
i el meu vestit verd
a tot el camp n'alegro.
- Té rovells i no és ou,
té copa i no és barret,
té fulles i no és llibre.
- A les mans de dones
sempre està ficat,
de vegades estirat,
de vegades recollit.
- És port i no de mar,
és ric, sense capital.
- Puja i plena i baixa buida,
Si no es dóna pressa la sopa es refreda.
- Dues germanes diligents
Que caminen a el compàs,
Amb el bec per davant
I els ulls per darrere.
- Qui és el fill de la meva mare que no és el meu germà?
- Cent amics tinc,
tots en una taula.
Si jo no els toco
ells no em parlen.
- Té lluna i no és planeta
Té un marc i no és porta.
- Tinc una gran para-sol
I em busquen per saborosa
Però atenció, vés amb compte
Que puc ser verinosa.
- Verd per fora
Roja per dins
Ballarines al centre.
- Si la deixem es passa.
Si la venem es pesa.
Si es fa vi es trepitja.
Si la deixem es posa.
- Guineu li diuen
Encara que sempre a l'inrevés.
S'ho menja el japonès
Plat molt ric és.
- Un colom blanc i negre
Vola sense ales
Parla sense llengua
- Tinc agulles i no sé cosir.
Tinc números i no sé llegir.
- L'última de totes sóc,
però en esquerrà i sabata primera vaig.
- Tinc el cos està fet amb fusta,
El meu cap és de metall
La meva afició veritable
És colpejar i colpejar.
- La meva casa porto a sobre,
Després de mi deixo un sender.
Sóc lent de moviments
No li gust a l'jardiner.
- Blanco va ser el meu naixement,
colorida meva infantesa,
i ara que vaig per vella
sóc més negra que la peix.
- Tots em trepitgen a mi,
però jo a ningú pis.
Tots pregunten per mi,
però jo a ningú pregunto.
- Poden ser curts,
poden ser llargs.
Mai en els nens,
sí en els nois.
- Alt com un pi,
pesa menys que un rave.
- dotze cavallers
nascuts de el sol.
Tots moren abans
dels trenta-dos.
- Surt a passejar de nit
Té llums i no és cotxe.
- Per dins carbó,
Per fora fusta.
No sóc estudiant
Però vaig a l'escola.
- Des del dia que vaig néixer
rotllana i corro sense parar.
Corro de dia
Corro de nit
Fins a arribar a la mar.
- Trenta cavallets blancs
Per un turó vermella.
- Una caixa petita,
Blanqueta com la calç.
Tots la saben obrir,
Ningú la sap tancar.
- Som dotze germans
i jo el més petitó.
Cada quatre anys
em creix la cua.
- Viuen prop de l'ciello
Allà, allà molt alt
I quan ploren
Reguen els camps.
- Em sents quan estic a prop
Em sents però no em veus
I encara que siguis esportista
No em aconsegueixes el córrer.
- Fruita és, ciutat també.
Gran regne va ser
I ara bonica ciutat és.
- Bram a bram
Abans de les tempestes
Tots els hem sentit.
- La meva tia cuca té una mala ratxa.
Qui serà aquesta noia?
- Sabates de goma
Ulls de vidre
Amb una mànega
El alimentaràs.
Dins el garatge
El sols desar.
- No sóc bomber però tinc mànega
I aliment als cotxes per la carretera.
- Et arriben de bon matí
I es van molt després
Tornen cada setmana
I quatre vegades a l'mes.
- D'un ou surt
Per enviar missatges val.
- Dues bones cames tenim però no sabem caminar.
Un home sense nosaltres mai al carrer sortirà.
- Sóc petit i tou.
La meva casa porto sobre el llom.
- Alta i prima
cap brillant
Il·lumina de nit
Als caminants.
- Vaig ser i no sóc
No sóc i vaig anar
demà seré
I parlen sempre de mi.
- No ho pot veure
Tampoc viure sense ell.
- Rodeo colls i colls
Tant d'elles com d'ells.
- Verd com el camp
Camp no és.
Parla com l'home
Home no és.
- Sóc bonic per davant
Una cosa lleig per darrere.
Em transformo a cada instant
Perquè imito als altres.
- Cant a la riba
Visc al aigua
No sóc peix
Ni sóc cigala
- Sempre em arraconen
Sense recordar-se de mi
Però aviat que em volen
Quan han de pujar.
- Ciutadà molt mireu
modern camaleó
Penjat en el teu arbre
Canvies de color.
- Quina cosa no ha estat
i ha de ser
i que quan sigui
deixarà de ser?
- De la terra vaig a cel
I de el cel he de tornar
Sóc l'ànima dels camps
Que els fa florir.
- El peu tapo a l'instant
Igual que si fos un guant.
- Tinc cadenes sense ser pres
Si m'empenys vaig i vinc
Als jardins i parcs
Molts nens entretinc.
- té ulls de gat i no és gat.
Orelles de gat i no és gat.
Potes de gat i no és gat.
Cua de gat i no és gat.
Miola i no és gat.
- El meu pare té quatre fills: Maria, Raquel, Manuel ...
¿I el quart qui és?
- Vinc de pares cantaires
Encara que jo no sóc cantor
Porto hàbits blancs
I groc el cor.
- Un combat que s'entaula
Molt lent o amb rapidesa
Cap dels dos parla
Les peces són més de deu.
- Som seixanta bessons,
Entorn de la nostra mare.
Tenim seixanta fillets
I toditos són iguals.
- Porta anys al mar
I encara no sap nedar.
- penjada vaig per davant
I a l'home faig elegant.
- Em componen quatre pals
impresos en cartolina.
Tinc reis i cavalls
Segur que em endevines.
- Qui és el que beu pels peus?
- Au tinc jo per nom
Llana és la meva condició.
El que no encerti el meu nom
és perquè no presta atenció.
- Tots diuen que em volen
Per fer bones jugades
I en canvi quan em tenen
Em tracten sempre a puntades de peu.
- dotze senyoretes
En un mirador
Totes tenen mitjanes
I sabates no.
- El cel i la terra
es van a ajuntar,
l'onada i el núvol
es van a enredar;
vagis on vagis
sempre ho veuràs,
per molt que caminis
mai arribaràs.
- Amb dues potes encorbades
I dos amplis finestrals
Treuen sol o donen visió
Segons siguin els seus cristalls
- Vint cavallers
Esquena negres i llises.
Al davant, tots forats.
Per dominar es donen pressa.
- no és lleó però té força,
No és ànec però té pota.
- Viu en peu constantment +
Amb els braços cap a fora
Es nua a la tardor
I es vesteix a la primavera.
- Per menja comença
I volar sap
No és un avió
Ni tampoc un au.
- Quan tot just he nascut,
la meva vida s'acaba a el punt,
encara que no sóc el primer
el segueixo per tot el món.
- Lloms i cap tinc
Encara vestida no estic
Molt llargues faldilles tinc.
- Tinc cinc habitacions,
en cadascuna un inquilí,
a l'hivern quan fa fred
estan tots calentets.
- És un bonic joc:
Tu et vas i jo em quedo.
Conte, conte, conte
I després vaig i et trobo.
- Amb unes sabates grans
I la cara molt pintada
Sóc el que fa riure
A tota la criaturada.
- Quan fas vell un any, ens apagues i et aplaudeixen.
- Múrcia em dóna mitjà nom
Una lletra has de canviar
Mas quan arribis a l'estany
El meu nom podràs acabar.
- Si sumes un més un
evident que dóna dues,
i si dóna dos et descobreixo
dues vegades la solució
d'aquest joc de saló.
- No veus el sol
no veus la lluna,
i si va baixar de el cel
no veus res.
- El meu ser per un punt comença
per un punt ha d'acabar,
el que el meu nom encerti
només dirà la meitat.
- Com més i més ho plenes
Menys pesa i puja més.
- Quina cosa et dóna sempre a la cara però tu mai la veus.
- Rodó i sense peus
Verd a la muntanya
Negre a la plaça
I dins del fogó
Coloradito a casa.
- És la reina dels mars
La seva dentadura és molt bona
I per no anar mai buida
Sempre diuen que va plena.
- onze jugadors
De el mateix color
Deu van pel camp
Darrere d'una pilota.
- No sóc estació de metro
Ni sóc estació de tren
Però sóc una estació
On mil flors es veuen.
- Santa amb nom de flor
I tot i aquest retrat
Em confonen amb una sabata.
- Sobre la taula es posa,
Sobre la taula es parteix
I entre tots es reparteix
Però mai es menja.
- Vesteix d'armilla blanc
I també de negre frac.
És una au que no vola
Però sí que sap nedar.
- Blanca com la llet
Negra com el carbó és
Parla tot i que no té boca
I camina tot i que no té peus.
- Vine a el camp per les nits
si em vols conèixer
sóc senyor de grans ulls
cara seriosa i gran saber.
- Sobre un camí de ferro
moltes sorpreses tindràs.
Pujo i sota bruscament
a molta velocitat.
- Girant tota la seva vida,
Tota la seva vida girant
I no va aprendre a ser més ràpida
Dóna una volta i triga un dia
Dóna un pas i triga un any.
- Dos germanets molt igualitos
En arribant a vellets
Obren els ullets.
- Som molts germanets
Que a la mateixa casa vivim
Si ens rasquen el cap
A l'instant ens morim.
- Te la dic i no la saps
Te la torno a repetir
Te la dic ja tres vegades
I no la saps dir.
Solucions de les endevinalles
- La lletra m
- l'aranya
- La paraula "incorrecte".
- Un anell.
- l'esquirol
- el vent
- el camaleó
- el cadenat
- La lletra A.
- la lluna
- la campana
- la guitarra
- l'ombra
- Els dits.
- El silenci.
- El fil.
- El punt.
- El taüt.
- la ceba
- El blat.
- La foscor.
- Un secret.
- El dofí.
- La rosella.
- l'arbre
- El ventall.
- port Ric
- La cullera.
- les tisores
- Jo.
- El piano.
- el mirall
- El bolet (fong)
- La síndria.
- El raïm.
- L'arròs.
- la carta
- El rellotge.
- La lletra z.
- El martell.
- el cargol
- La mora.
- El camí.
- Els bigotis.
- El fum.
- Els mesos.
- La cuca de llum.
- El llapis.
- El riu.
- Les dents.
- L'ou.
- febrer
- els núvols
- el vent
- Damasc
- Els llampecs.
- La cucaracha.
- El cotxe.
- L'estació de servei.
- Els caps de setmana.
- El colom missatger.
- Els pantalons.
- el cargol
- El fanal
- El dia d'ahir.
- l'aire
- la bufanda
- El lloro.
- el mirall
- la granota
- l'escala
- el semàfor
- El dia de demà
- l'aigua
- El mitjó.
- el gronxador
- La gata.
- Jo.
- L'ou.
- Els escacs.
- Els minuts.
- La sorra.
- La corbata.
- La baralla.
- l'arbre
- L'avellana.
- la pilota
- les hores
- L'horitzó.
- els ulleres
- El dòmino.
- la paparra
- l'arbre
- L'estel.
- el segon
- la muntanya
- el guant
- Les amagades.
- El pallasso.
- Les espelmes.
- El ratpenat.
- els daus
- la boira
- La mitjana.
- El globus.
- El vent.
- el carbó
- la balena
- el futbol
- la primavera
- La sandàlia.
- la baralla
- El pingüí.
- la carta
- el mussol
- La muntanya russa
- la terra
- les sabates
- Els llumins (llumins)
- La lletra T