Autora:
Laura McKinney
Data De La Creació:
5 Abril 2021
Data D’Actualització:
1 Juliol 2024
![L’accentuació en català | OK CATALÀ | 4K](https://i.ytimg.com/vi/MbW4uRvLN64/hqdefault.jpg)
Content
els substantiusgentilicis són aquells que descriuen l'origen o procedència d'una persona. Aquestes paraules sempre s'escriuen amb minúscula i deriven del nom propi de lloc de el que prové (pot ser un país, una ciutat, una província, un continent, etc.). Per exemple: japonesa, porteño, català.
Els gentilicis poden funcionar com:
- Adjectius. Quan descriuen a un substantiu. Per exemple: El menjar mexicana és molt picant.
- Substantius. Quan es refereix a una persona o objecte que executa l'acció. Per exemple: El xinès sempre somriu.
Veure més: Adjectius gentilicis
Exemples de substantius gentilicis
Nord-americana | Del nord |
xilè | Andalús |
texà | catamarqueño |
patagònic | Xinès |
Espanyol | americana |
Sud-africà | italians |
francesos | australians |
rionegrino | africans |
Sud-americans | brasilers |
asiàtics | pampeanos |
Oracions amb substantius gentilicis
- els nord-americans es van anar a un altre hotel perquè aquí ja no queden més habitacions.
- el xilè em va caure molt bé, semblava una bona persona.
- Sempre s'estereotipa als gallecs.
- Em sembla que els patagònics estan patint molt la calor, no estan acostumat a aquestes temperatures.
- les espanyoles es van comprometre a cuinar-1 paella aquesta nit. Quina ric!
- els sud-africans formaran part de l'mundial de futbol aquest any.
- els francesos tenen fama de ser molt romàntics.
- el rionegrino està reparant la interlocutòria així seguim viatge.
- els sud-americans tenen més tolerància a la corrupció, segons algunes enquestes.
- els asiàtics tenen una altra concepció de certes coses, no pots pretendre que pensin com tu.
- els nord es prenen les coses amb més calma que nosaltres.
- el andalús que atén la fiambrería és molt simpàtic; sempre m'explica anècdotes molt divertides.
- el catamarqueño em va preparar un guisat exquisit.
- el xinès d'aquí a la tornada no tenia canvi, així que em va donar aquests caramels.
- la americana em donarà classes d'anglès perquè pugui donar l'examen final.
- els italians fan les millors pizzes de el món.
- els australians juguen molt bé a l'rugbi, hauríem d'aprendre d'ells.
- els africans van estar colonitzats fins fa poques dècades.
- els brasilers van haver d'acceptar la seva derrota en el mundial malgrat les expectatives que tenien.
- els pampeanos la hi passen menjant rostit, els envejo moltíssim.
Tipus de substantius
Dins dels substantius, hi ha diferents variants, a continuació esmentarem algunes d'elles:
- col·lectius. Al·ludeixen a un grup d'elements que contenen característiques similars, i poden estar en singular o en plural. Per exemple: gossada, rajada o esbart, multitud.
- individuals. Al·ludeixen als elements de manera singular, ja siguin persones, llocs, objectes, animals, conceptes. Per exemple: Joan, riu, cavall, pedra.
- primitius. Són conceptes originals, que no deriven d'un altre. Per exemple: llibre, estovalles, fulles.
- Derivats. Es conformen a partir d'altres paraules per formar un significat nou. Per exemple: sabateria (Prové de sabata).
- compostos. Sorgeixen de la combinació de dues paraules. Per exemple: parabrisa, obrellaunes, ulleres.
- simples. Es componen d'una sola paraula. Per exemple: gos, termos, televisor, amor.
- Concrets. Refereixen a tot el que es pot percebre a través dels sentits. Per exemple: fusta, pols, telèfon, planeta.
- Abstractes. Refereixen allò que no es pot percebre amb els sentits sinó que són creats i entesos pel pensament o la imaginació. Per exemple: veritat, traïció, justícia.
- comuns. Al·ludeixen a aquells elements que formen part d'una determinada classe, sense especificar o particularitzar. Per exemple: nois, quadern, quadre.
- Propis. Refereixen a elements particulars (noms, cognoms, ciutats, països, etc.) i s'escriuen amb minúscula. Per exemple: Ramon, Roma, Tony, Limay.
- gentilicis. Si bé aquestes paraules solen ser adjectius ja que descriuen l'origen o procedència de l'substantiu, moltes vegades poden passar a ser el substantiu de l'oració quan se'ls fa servir directament per referir-se a la persona. Aquestes paraules sempre s'escriuen amb minúscula i poden al·ludir a un país, ciutat, província, continent, regió, entre d'altres. Per exemple: xilè, argentí, rus.