horticultura

Autora: Laura McKinney
Data De La Creació: 5 Abril 2021
Data D’Actualització: 1 Juliol 2024
Anonim
22 Horticultura
Vídeo: 22 Horticultura

Content

la horticultura és la ciència que s'encarrega de tot el referent a les hortalisses. Això abasta des de la tecnologia necessària per al sembrat, les cures, la collita, la distribució, el preu i el seu posterior consum.

Des del punt de vista estricte de la paraula "horticultura"Es defineix com a tal a el terreny on se sembren les hortalisses o cultius. Aquest terreny pot ser extens (és a dir, disposar de centenars d'hectàrees) o bé de només disposar d'uns quants metres.

la horticultura és tot allò que es refereix al voltant de la cura de les hortalisses indistintament de el moment de l'procés en el qual es trobin aquestes.

horticultors

Els horticultors són aquelles persones que s'encarreguen de realitzar les millores necessàries perquè els cultius siguin més profitosos. Per a tal fi s'utilitzen adobs especialitzats, fumigadores (per evitar la propagació d'insectes i plagues que perjudiquen la sembra), tipus de reg de l'horta, condicions climatològiques adequades, etc.


manipulació genètica

Fa algunes dècades enrere es va començar a utilitzar la manipulació genètica com a eina fonamental per afavorir el desenvolupament de les plantes i que aquestes puguin fer front a les plagues i malalties que comunament aguaiten a la sembra de qualsevol tipus.

Tipus d'horticultura

Hi ha una organització que regula tot el referent a l'horticultura. Aquesta organització es denomina Societat Internacional de Ciències Hortícoles (Sich). Aquesta societat ha determinat que, dins de l'horticultura es pot diferenciar diferents tipus d'horticultura:

  • Floricultura. És la part de l'horticultura que s'encarrega de les flors i plantes que es planten per a fins ornamentals. És a dir, la seva venda en vivers s'utilitza per a la decoració de les mateixes tant en interior com en jardins o parcs.
  • Olericultura. És aquella àrea dins de l'horticultura encarregada de les hortalisses ja siguin arrels, tubercles, fulles o fruits.
  • Fructicultura. És l'àrea encarregada de les fruites.
  • Espècies aromàtiques i medicinals. Són aquelles àrees que s'encarreguen de la producció i comercialització de les espècies aromàtiques com romaní, espígol, lemon grass, etc.

Característiques dels cultius hortícoles

A diferència d'altres tipus de sembrats, els cultius hortícoles tenen algunes característiques que els diferencien de la resta:


  • Contenen un elevat percentatge d'aigua (entre un 90 i un 95%)
  • Amb els avenços tecnològics s'intenta que el període des de la sembra fins a la collita sigui cada vegada més curt per maximitzar el consum. De totes maneres aquest punt depèn de cada espècie d'hortalissa en si mateixa i de el temps de cultiu abans de la collita.
  • No necessiten de grans extensions de terra (encara que com més extenses siguin aquestes més quantitat es podrà sembrar).

Classificació dels cultius hortícoles

  • Per rigor científic. Aquesta classificació té en compte qüestions morfològiques, sistemàtiques i fisiològiques pròpies de cada cultiu.
  • Per ordre pràctic. Aquí es té com a objectiu aprofitar cada cultiu a el màxim possible.
  • De tipus biològic. Té en compte el lloc o lloc de l'sembrat dels cultius. Per exemple, tipus de clima quantitat de precipitacions, canvis climàtics, etc.

Una altra possible classificació dels cultius hortícoles es realitza en funció de la profunditat en fa la extensió de les arrels. Aquesta extensió no només té en compte el tipus d'hortalisses sinó també el tipus de sòl ja que, sovint un tipus de sòl molt argilós impedeix que l'arrel creixi massa.


Segons aquesta classificació es pot dividir a les hortalisses en 3 grans grups:

arrels superficials (Entre 45 i 60 cm). Entre aquestes es troben:

  1. all
  2. api
  3. bròquil
  4. ceba
  5. coliflor
  6. escarola
  7. espinac
  8. enciam
  9. Blat de moro
  10. Papa
  11. julivert
  12. porro
  13. Rave

Arrels moderadament profundes (90 a 120 cm). Entre aquestes es destaquen:

  1. bleda
  2. arveja
  3. albergínia
  4. meló
  5. nap
  6. cogombre
  7. pebrot
  8. poroto
  9. remolatxa
  10. pastanaga
  11. zapallos primerencs

arrels profundes (Més de 120 cm). Entre aquestes es poden esmentar:

  1. alcaucil
  2. batata
  3. espàrrec
  4. pastinaca
  5. poroto mantega
  6. síndria
  7. tomàquet
  8. zapallo tardà

Hortalisses que viuen 3 o 4 anys

  1. alcaucil Espàrrec
  2. Berro de la font Frutilla
  3. card Orenga
  4. cebollí

Hortalisses anuals que resisteixen gelades

  1. Bleda Nap Radicheta
  2. All Ceba Fava
  3. Api Marduix Remolatxa
  4. Arveja Coliflor Porro
  5. Bròquil Espinac cabdell
  6. Escarola Julivert salsifí
  7. Fonoll Ravenet Pastanaga
  8. enciam

hortalisses anuals sensibles a climes freds o gelades

  1. Alfàbrega Meló Porotos
  2. Batata Okra Síndria
  3. Albergínia Papa Tomàquet
  4. Espinac de Pepino Zapallo
  5. Blat de moro
  6. Zelanda Pebrot zapallito


Assessorem

síl·labes tòniques
canvi Tècnic
Oracions amb "baix"