americanismes

Content

• Exemples d'americanismes
• Més americanismes (explicats)

els americanismes són paraules preses de llengües indígenes americanes i utilitzades en altres idiomes. Per exemples: tabac, xocolata, hamaca.

En són un exemple de préstec lingüístic, és a dir, la utilització de paraules d'un altre idioma en els parlants de certa llengua.

També s'utilitza el terme americanisme en un sentit complementari: les paraules d'idiomes estrangers (principalment de les llengües dels colonitzadors, castellà i anglès) que es modifiquen per a l'ús entre les poblacions indígenes americanes.

Les relacions entre la llengua espanyola i les llengües natives americanes són molt freqüents a causa de l'intens intercanvi entre colonitzadors i indígenes.

Moltes espècies (tant animals com vegetals) trobades a Amèrica no tenien nom en espanyol pel simple fet que mai havien estat vistes per un espanyol. D'aquí que moltes de les paraules que actualment fem servir en espanyol provinguin d'idiomes nadius.

Veure més:

• locucions llatines
• Localismes (de diferents països)
• estrangerismes

Exemples d'americanismes

1. ají (De l'taíno)
2. alpaca (De l'aimara "all-paka")
3. batata (De l'taíno)
4. cacau (De l'náhuatl "cacáhua")
5. cacic (Amb origen en els pobles de l'carib)
6. Caiman (De l'taíno)
7. pista (De el quítxua)
8. cautxú (De el quítxua)
9. chacra (De el quítxua)
10. Chapulín (De l'náhuatl)
11. xiclet (De l'náhuatl)
12. Xile (De l'náhuatl)
13. choclo (De l'quítxua "choccllo")
14. cigar (De l'maia)
15. Coca (De l'quítxua "kuka")
16. Còndor (De l'quítxua "cúntur")
17. Coyote (De l'náhuatl "Coyotl")
18. Cuate (De l'náhuatl)
19. guacamole (De l'náhuatl)
20. guano (De l'quítxua "wánu" que significa abonament)
21. Iguana (De l'antillà)
22. crida (De el quítxua)
23. lloro (D'origen caribeny)
24. Macuto (De l'antillà)
25. Malón (De l'maputxe)
26. Blat de moro (De l'taíno "mahís")
27. Maraca (De el guaraní)
28. mate (De l'quítxua "mati")
29. nyandú (De el guaraní)
30. ombú (De el guaraní)
31. palta (De el quítxua)
32. Pampa (De el quítxua)
33. Papa (De el quítxua)
34. papaia (D'origen caribeny)
35. petate (De l'náhuatl)
36. piragua (D'origen caribeny)
37. Puma (De el quítxua)
38. quena (De el quítxua)
39. tamal (De l'náhuatl)
40. tapioca (De l'tupí)
41. tomàquet (De l'náhuatl "tomatl")
42. Tucà (De el guaraní)
43. Vicuña (De l'quítxua "vicunna")
44. yacaré (De el guaraní)
45. yuca (De l'taíno)

Més americanismes (explicats)

1. Alvocat. Aquesta fruita, també anomenada palta, prové de el centre del que actualment és Mèxic. El seu nom prové de l'llenguatge náhuatl, una llengua previ a la cultura asteca. Actualment l'alvocat es conrea en zones tropicals i s'exporta a tot el món.
2. Barbacoa. És el costum de cuinar carns suspeses en una reixeta per sobre de brases, també anomenada graella. La paraula barbacoa prové de la llengua arawak.
3. Cacauet. També anomenat cacauet, és un llegum, és a dir una forma de llavor que està continguda, en aquest cas en una beina. Els europeus el van conèixer durant la conquesta d'Amèrica, ja que es consumien en Tenochtitlan (actual Mèxic). El seu nom prové de l'idioma náhuatl.
4. Canarreo. Conjunt de canals marítims que es formen propers a la costa. És una expressió que s'utilitza a Cuba.
5. Piragüisme. Són bots estrets que es mouen a rem. Els pobles indígenes les construïen amb fusta de bedoll i utilitzaven saba dels arbres. A mitjan el segle XX es fabricaven en alumini i actualment en fibra de vidre.
6. Caoba. Fusta de certs arbres de la zona tropical d'Amèrica. Té un color vermell fosc que el distingeix d'altres tipus de fusta. S'utilitzen en ebenisteria (construcció de mobles en fusta) perquè són fàcils de treballar i perquè són resistents als paràsits i a la humitat. Les millors guitarres també estan fetes de caoba.
7. Ceiba. Arbre amb flors que es caracteritza pels agullons que tenen en el tronc dels exemplars joves. Habiten en els boscos tropicals del que ara és Mèxic i Brasil.
8. Xocolata. Ni la xocolata ni el cacau eren coneguts fora d'Amèrica abans de la conquesta. Els pobles originaris de Mèxic ho consumien com a beguda, i el seu consum sense restriccions era un premi per als guerrers més destacats en la cultura mexica. Era utilitzat com a moneda d'intercanvi entre diferents cultures. Els europeus el van conèixer gràcies a la cambra viatge de Cristòfor Colom a 1502 i van adoptar el seu nom.
9. Cocuyos. També anomenats tucu-tucus, el seu nom científic és pyrophorus. És un insecte bioluminiscent (que produeix llum) emparentat amb les cuques de llum però amb dues llums prop del cap i una a l'abdomen. Viuen en zones arbrades d'Amèrica, en zones càlides com les tropicals i subtropicals.
10. Colibrís. Entre les espècies d'ocells més petites que existeixen. Quan van ser descoberts a Amèrica, els europeus els van caçar incansablement per utilitzar les seves plomes com a decoració d'accessoris de vestuari, el que va portar a l'extinció de diverses espècies.
11. Hamaca o xinxorro. És una lona o xarxa allargada que a l'lligar-se pels seus extrems a punts fixos queda suspesa. Les persones es situen sobre elles, utilitzant-les per descansar o dormir. La paraula hamaca prové de l'llenguatge taíno, que existia a les Antilles durant l'època de la conquesta. Les hamaques eren utilitzades a Amèrica i van ser adoptades des del segle XVI pels mariners, que es van beneficiar de la mobilitat de l'hamaca: es mou amb el vaixell i la persona que dorm en ella no pot caure, com passaria amb un llit fixa.
12. Huracà. Fenomen meteorològic que té una circulació tancada al voltant d'un centre de baixa pressió. Es produeixen intensos vents i pluja. Són fenòmens típics de les zones tropicals, de manera que la trobada dels espanyols amb els mateixos ocórrer durant la colonització de la regió central de el continent americà.
13. Jaguar o yaguareté. Felí de el gènere de les panteres. El nom prové de la paraula "yaguar" que en guaraní significa fera. El color del seu pelatge pot variar entre el groc pàl·lid i el castanyer vermellós. A més té taques arrodonides que li permeten camuflar-se. S'assembla molt a l'lleopard però és de major grandària. Viu en selves i boscos americans, és a dir que els espanyols no el coneixien previ a la conquesta, i van haver d'aprendre el seu nom de l'guaraní.
14. Poncho. Aquesta peça de vestir obté el seu nom de l'quítxua. És un rectangle de tela pesada i gruixuda que al seu centre té un buit per on es passa el cap, deixant que el tela pengi sobre les espatlles.
15. Tabac. Encara que sembli sorprenent, els pobles europeus no utilitzaven el tabac previ a la conquesta. A Europa va començar a utilitzar al segle XVI. No obstant això, es creu que a Amèrica es consumia fins i tot tres mil anys abans de Crist. Els pobles nadius el feien servir per fumar, mastegar, menjar, beure i fins i tot per fer ungüents de diverses funcions medicinals.

Veure més:

• quechuismos
• Paraules en náhuatl (i el seu significat)

Segueix amb: