funció fàtica

Autora: Peter Berry
Data De La Creació: 14 Juliol 2021
Data D’Actualització: 1 Juliol 2024
Anonim
Alpha Decay
Vídeo: Alpha Decay

Content

la funció fàtica o funció relacional és la funció de l'llenguatge que se centra en el canal de comunicació, ja que s'utilitza per iniciar, finalitzar, perllongar o interrompre una conversa. Per exemple: Hola, em escoltes bé?

La funció fàtica pràcticament no té contingut informatiu ja que el seu objectiu no és transmetre informació sinó facilitar el contacte per després permetre la transmissió de missatges.

S'anomena també "de contacte" o "relacional" ja que pot iniciar el contacte entre els parlants.

Recursos lingüístics de la funció fàtica

  • Salutacions. Les salutacions s'utilitzen fins i tot quan no s'intenta saludar ningú. Per exemple: Hola, hola ... Utilitzem aquesta expressió quan no escoltem bé per comprovar si ens senten de l'altre costat.
  • Preguntes. Habitualment, les preguntes en funció fàtica no busquen una resposta literal. Per exemple: Algú té una pregunta? En aquest cas no esperem que algú digui "sí" sinó que faci directament la pregunta.
  • Ús de la segona persona. La segona persona s'utilitza en molts casos perquè s'intenta establir la comunicació amb l'altre. Per exemple: Em escolten?

Tipus de formes fáticas

  • Formes de salutació. Donen inici a la conversa, serveixen per confirmar a l'emissor que el canal de comunicació està obert.
  • Formes d'interrompre i reprendre la conversa. Permeten interrompre la conversa sense donar-la per finalitzada.
  • Formes de comprovació. S'utilitzen en una conversa per confirmar que el canal de comunicació està obert i els missatges arriben.
  • Formes de concedir la paraula. S'utilitzen per obrir el canal de comunicació amb una altra persona que estava en silenci.
  • Formes de comiat. Donen per acabada la conversa, anunciant el tancament de l'canal de comunicació.

Exemples d'oracions de funció fàtica

  1. Bona nit!
  2. Bon dia!
  3. Hola.
  4. Em escolta?
  5. Adéu.
  6. Fins després.
  7. ¿Vostè què opina?
  8. Hola?
  9. Disculpi un segon.
  10. Bé.
  11. Continuarem demà.
  12. En què quedem?
  13. Entès.
  14. Ajá.
  15. Ara pot respondre.
  16. Parlant del tema ....
  17. Com et venia dient ...
  18. Perdoni, ja torno.
  19. Escolti!
  20. El escolto.
  21. D'acord.
  22. Em còpia?
  23. Senyor, disculpi.
  24. Algú té alguna pregunta?
  25. Ens veiem.
  26. Fins més tard.
  27. Puc fer-li una pregunta?
  28. Que tingui un bon dia.
  29. Comprenc.
  30. Què m'estava dient?

Funcions de l'llenguatge

Les funcions de l'llenguatge representen els diferents propòsits que se li donen a l'llenguatge durant la comunicació. Cadascuna d'elles s'utilitza amb determinats objectius i prioritza un aspecte determinat de la comunicació.


  • Funció conativa o apel·lativa. Consisteix en incitar o motivar l'interlocutor a que realitzi una acció. Està centrada en el receptor.
  • Funció referencial. Busca donar una representació el més objectiva possible de la realitat, informant l'interlocutor sobre certs fets, successos o idees. Està centrada en el context temàtic de la comunicació.
  • Funció expressiva. S'utilitza per expressar sentiments, emocions, estats físics, sensacions, etc. Està centrada en l'emissor.
  • Funció poètica. Cerca modificar la forma de l'llenguatge per provocar un efecte estètic, centrant-se en el missatge mateix i el com es diu. Està centrada en el missatge.
  • Funció fàtica. S'utilitza per començar una comunicació, per mantenir-la i per concloure-la. Està centrada en el canal.
  • Funció metalingüística. S'utilitza per parlar sobre el llenguatge. Està centrada en el codi.


Popular Al Portal

adverbis Comparatius
narrador equisciente
coneixement Empíric