Endevinalles en náhuatl (amb la seva traducció)

Autora: Laura McKinney
Data De La Creació: 5 Abril 2021
Data D’Actualització: 16 Ser Possible 2024
Anonim
Endevinalles en náhuatl (amb la seva traducció) - Enciclopèdia
Endevinalles en náhuatl (amb la seva traducció) - Enciclopèdia

Content

el náhuatl és una llengua yuto-nahua o yutoazteca -nom de l'idioma de l'imperi mexica més important d'Amèrica de Nord prehispánica-, parlada a Mèxic per un milió i mig de persones.

És la llengua nativa amb més parlants al país, distribuïts en cinc estats principalment: Guerrero, Pobla, Hidalgo, San Luis Potosí i Veracruz.

Existeixen tres variants dialectals de l'náhuatl: el náhuatl central, el de la Perifèria Occidental i l'Oriental, cadascun amb un nombre important de realitzacions diferents, transmeses a les noves generacions de manera familiar.

Actualment se la considera patrimoni cultural dels pobles prehispánicos mexicans i amb la seva preservació s'intenta donar un lloc a la tradició i la filosofia aborigen que conté, així com una via per entendre la nació mexicana com un estat en què conviuen diverses cultures.

  • Veure també: Paraules en náhuatl (i el seu significat)

Característiques de l'náhuatl

El náhuatl és una llengua sil·làbica de tipus aglutinant, és a dir, que construeix les seves paraules a partir d'arrels mico o bisilábicas. Presenta semblances amb les altres llengües utoaztecas, com la predominança de la forma subjecte-verb-objecte, encara que en el náhuatl clàssic l'ordre de les paraules és absolutament lliure.


A diferència de les llengües indoeuropeas, el náhuatl no distingeix les paraules entre substantius, adjectius i verbs, i en lloc de preposicions, posseeix postposiciones.

Exemples d'endevinalles en náhuatl

  1. Na'at li baola Paalen: Ken xi Iken si Yaan juny tul joy kep K'eenken teu beelili.

Resposta: Xuux.

A que no endevines, nen! Si vas a tallar llenya un porc molt fluix et buscarà en el camí.

Resposta: El bresca. 

  1. Za cen tleino Tepetozcatl quitoca momamatlaxcalotiuh

Resposta: papálotl.

Per la vall, acolorida, revuela picant de mans com qui tira truites

Resposta: La papallona.

  1. See tosaasanil, see tosaasaanil See ichpokatsin iitlakeen melaak pistik

Resposta: tomatl.

A que no ho has endevinat: qui és la noia amb el huipil tan ajustat?

Resposta: El tomàquet.

  1. Wi'ij teu jalk'esa'al, na'aj teu jáala'al

Resposta: Ch'óoy

Famolenca la van portant. Plena la porten carregant


Resposta: La cubeta

  1. Chak o paach, sak o ts'u '.

Resposta: Raabano wa lis.

De pell vermella. Per dins blanquejada.

Resposta: El rave. 

  1. Wa na'atun na'ateche 'na'at li ba'ala': Jump'éel ts'ool wukp'éel o jool

Resposta: Pool.

Endevina, endevinalla: Set forats, una sola carbassa

Resposta: El cap.

  1. Nochita Kwak kiawi, Notlakeenpatla

Resposta: Tepeetl.

Un vellet molt viu, cada vegada que plou, canvia de vestits

Resposta: El turó.

  1. Sant Tlapa: nes tepatetl

wa: LKI: xa michpe: petla: MIH

Resposta: à: yutlí.

Aquesta és una de les teves adivinancitas

Solament a l'partir un pedrenyal

Vénen a sortir les platillas

Resposta: La carbassa.

  1. Es: tosa: sa: ne: l, es: tosa: sa: ne: l

ma: s sant ca: non Niwa: li: wa,

wan xpapalo tli: n níkpia

Resposta: ma: ngoh.

Vingui per on jo vingui,

Bájame les calces


I llepa el que tinc

Resposta: El mànec.

  1. Sa: sa: ni: l!

-et: ntetl!

Ipan es: tlakomohle miakeh michpe: petla: meh

Resposta: a: yohyo: HLE

-¡Bocón!

En un llanito

Hi ha moltes platillas

Resposta: La llavor de la carabassa.

Endevinalles amb la resposta incorporada

  1. Zazan tleino, cuatzocoltzin mictlan ommati. Aca quittaz tozazaniltzin, tla ca nenca apilolli, ic atlacuihua

Quina cosa és un càntir de pal que coneix la regió dels morts? És el càntir per treure l'aigua. 

  1. Zazan tleino, chalchiuhteponaztli, nacatica cuitlalpitoc. Aca quittaz tozazaniltzin, tla ca nenca nacochtli.

Quina cosa és un teponaztli d'una pedra preciosa i cenyit amb carn viva? És la orellera feta de pedra preciosa, que està ficada en l'orella.

  1. Zazan tleino, icuitlaxcol quihuilana, tepetozcatl quitoca. Aca quittaz tozazaniltzin, tla ca nenca huitzmalot.

Quina cosa és que va per una vall, i porta els budells arrossegant? Aquesta és l'agulla quan cusen amb ella, que porta el fil arrossegat.

  1. Zazan tleino, xoxouhqui xicaltzintli, momochitl ontemi. Aca qittaz tozazaniltzin, tla ca nenca Ilhuicatl.

Quina cosa és una xicra blau, sembrada de blats de moro torrats, que es diuen momochtli? Aquest és el cel, que està sembrat d'estrelles.

  • Segueix amb: Endevinalles difícils (amb la seva resposta)


Articles Fascinants

Ciències auxiliars de la Història
Síl·labes simples i compostes
Adjectius amb D